Hola! Som PROEM-AID, (Ajuda professional d’emergeències en anglés)
i com a voluntaris rescatam a persones que fugen de les guerres i arrisquen les seves vides al mar.
Des de desembre de 2015, més de 50.000 persones han estat auxiliades per nosaltres en el mar Egeu.
Unes 75 persones formen la nostra petita ONG, tenim pocs recursos, tot és cedit o regalat, no hi ha sous i tenim una embarcació pneumàtica molt antiga. Malgrat tot, la tasca de PROEM-AID ha estat premiada, reconeguda i divulgada pels mitjans de comunicació audiovisual i premsa més importants de tot el món.
El nostre compromís s’estén a ajudar en els nostres períodes de descans entre guàrdies als diferents centres d’acollida de l’illa de Lesbos. La nostra preferència és ajudar les persones més vulnerables, especialment els nens.
PROEM-AID proKIDS. Impulsant somriures. Reconciliació amb la mar.
L’estiu passat, en una de les nostres visites al centre de PikPa, gestionat per voluntariat grec, observem uns dibuixos i va ser el principi … Així és com revelen els nens els trastorns d’estrès postraumàtic. Fugint, han perdut les seves llars, els pares, els germans, i això és només l’inici, a continuació, els contrabandistes, la travessia al mar, els atacs d’ansietat. Per exemple, Sahar és una noia afganesa de16 anys i Satra el seu germà de cinc, que van veure com s’anaven per la borda la seva mare i els dos germans durant la travessia.
Hansi, és un nen sirià de deu anys que va perdre a tota la seva família en un bombardeig, ens explica que quan ve a nedar amb nosaltres, per fi pot dormir.
Nosaltres som els primers que veiem als refugiats, tant als que sobreviuen com als que no ho aconsegueixen. Vam arribar amb experiència i formació en casos de trauma, en situacions violentes i perilloses per a la vida. I és que Grècia és un desafiament per als nostres límits, tant físics com psicològics i ens hem convertit en consellers de trauma donant aquestes classes de natació.
En arribar al centre, els nens de Síria, l’Iraq, Afganistan i Pakistan, corren cap a nosaltres amb crits de ¡Espanya !, Espanya ! Ara, també es comencen a animar la gent gran, que ens abracen agraïts com els nens.
La veritat és que nosaltres crèiem que anàvem a ajudar a aquests nens i al final, són els nens els que ens donen a nosaltres l’energia per continuar.
Hem treballat molt i seguirem fent-ho per ajudar els que més ho necessitin. PROEM-AID el porta en la seva genètica.
Soc en Manuel Elviro Vidal i vull donar-vos les gràcies per la vostra sensibilitat en el nom de tot el col.lectiu.
Recently my godfather Manuel had been hearing ALOT about what is happening in Syria.
On my godfather’s birthday, he saw a picture (of a lifeless boy washed ashore) that made him want to help Syrian refugees.
This is when he decided he was going to the Greek refugee camps to join the lifeguard volunteers.
I interviewed my godfather in spanish, and this is my translation of his story:
“There was a drawing workshop and after they were done drawing, the result was this picture.
Imagine how they express the pain of crossing the sea,
they see the sea as a trauma,
they are very afraid of crossing the sea.
They are desert children who have never seen the sea.
They know nothing about the sea because they were always in the heat,
and now they are passing through a cold and wet space in a tiny little boat!
When I saw this painting I thought : we are going to have to do something because it can not be like that.
You love the Mediterranean sea, don’t you?
It’s a shame that they’re terrified by the water & can not have access to it in the summer.
What we did was to organize a small workshop and every evening we went to a refugee camp.
We brought the children and taught them to swim.
We call it reconciliation because they reconcile with the sea.
Many times children told me that at night they can’t sleep because they have seen many bad things and have nightmares.
So you know swimming helps a lot to feel good.
Adding up that there are many people now on the island of Lesbos. There are refugee camps that are overflowing. There are so many. So many have arrived that they do not know what to do with them. There is not enough food nor help because All these people are many people for an island.
Can you imagine that they arrived here in Palma? And they started to arrive – boats and boats and boats and boats of people saying “hey¨, then ¨there is something that I want¨. You can not manage alone on the island. In Europe, each country should be able to take some refugees each. And between us all, we all help each other in whatever way we can.¨
La ayuda que parte de uno y llega a otro. La ayuda sin sobras. La ayuda sin recibo. La ayuda sin frustración pero no entendida . La ayuda duele y huele a pesar de tod@s.